la bufanda dialèctica

Amb la càmara podem mirar o explicar, podem ser Vertov o Einsenstein, grabar el directe o construir un discurs en el muntatge. Elogio de la papelera és un estadi de dualitat entre aquestes dues mirades, també extensible a la dialèctica entre la realitat i la ficció, la persona i el personatge, l’actor i la màscara, l’observador i l’observat, en definitiva, l’acció de delatar el medi, imprescindible paradoxa de la comunicació. Quan activem la dialèctica dels oposats ensenyem el medi i ens acostem tímidament a la realitat allunyant-nos alliberadorament de la ficció a través del joc dels miralls. Elogio de la papelera és l’actualització del ritus de la veritat, aquell que fa possible la invisibilització de la impossibilitat de comunicar-nos a través del medi, que en aquest cas és la càmara, aquell que explica la gran contradicció artística de la imatge filmada, que és en si mateixa el símbol i allò que representa.

Màscara: una paperera que observa una càmara que conté uns personatges que fan teatre

Contramàscara: personatges perduts en la realitat d’un teatre sense ritus