la bufanda dialèctica

Amb la càmara podem mirar o explicar, podem ser Vertov o Einsenstein, grabar el directe o construir un discurs en el muntatge. Elogio de la papelera és un estadi de dualitat entre aquestes dues mirades, també extensible a la dialèctica entre la realitat i la ficció, la persona i el personatge, l’actor i la màscara, l’observador i l’observat, en definitiva, l’acció de delatar el medi, imprescindible paradoxa de la comunicació. Quan activem la dialèctica dels oposats ensenyem el medi i ens acostem tímidament a la realitat allunyant-nos alliberadorament de la ficció a través del joc dels miralls. Elogio de la papelera és l’actualització del ritus de la veritat, aquell que fa possible la invisibilització de la impossibilitat de comunicar-nos a través del medi, que en aquest cas és la càmara, aquell que explica la gran contradicció artística de la imatge filmada, que és en si mateixa el símbol i allò que representa.

Màscara: una paperera que observa una càmara que conté uns personatges que fan teatre

Contramàscara: personatges perduts en la realitat d’un teatre sense ritus

Parte 1

Propuestas: Xavier

¿Cuál es mi situación en el teatro? Viaje del Institut al teatro profesional.

Su propuesta consistía en tres secuencias: 1. Los libros de la biblioteca del Institut, una referencia a la primera etapa del proceso de creación (las ideas)  2. El microondas: El lugar donde “se cuecen” las ideas.  3. El “mareo” entre el Institut y la Ciutat del Teatre.

De este video él recoge una idea: Reflejar el punto de encuentro entre el mundo Institut y el mundo profesional. Para ello propone entrevistas a dos personajes de la calle (su opinión acerca del teatro) y entrevistas a personajes relevantes del Institut, como Castells o Simó.

video 3

Mi entrada